Sessió 3 (Dc.30/03/11)

cAquesta primera sessió sobre TICS ha sigut molt bàsica, però no obstant això l’he torbada interessant i profitosa. He de reconèixer que domino molt poc les TIC, he treballat amb moodle, però poquet (per penjar-hi documents i obrir-hi algun fòrum, però mai hi he penjat ni vídeos ni imatges (cosa que sí m’ha tocat fer en aquesta sessió de formació)). Avui m’he adonat que, de moodle, en sé més del que em pensava, però que tampoc acabo d’explotar al màxim tots els recursos que m’ofereix.

He trobat a faltar que se’ns parlés de blocs, entre d’altres coses perquè no tinc ni idea de com funcionen. (De fet me’n vaig obrir un per penjar totes aquestes valoracions i “l’he perdut”, he de veure si el “rescato” perquè no recordo ni contrasenyes ni res, però un cop el tingui a veure si hi sabré penjar tot això...)

Treballar amb grup m’ha ajudat molt, perquè on jo no arribava hi arribaven els meus companys, i jo també els he pogut ajudar en alguna coseta.

Sessió 5 (Dc.13/04/11)

Aquesta segona sessió de TICs, ha sigut “massa” per a mi. S’han parlat de molts programes o aplicacions (no sé com se’ls ha d’anomenar) que no havia sentit mai en la vida, que ni per casualitat imaginava que existien.

Això em crea certa angoixa, perquè m’adono que estic ancorada en les quatre coses bàsiques de moodle que tothom té més que superades i de tot això nou també sé que si no ho practico no ho podré utilitzar perquè em costa de seguir. La formadora ens ha deixat clar que el millor és baixar-se tutorials del youtube, però jo no m’hi entenc gaire amb els tutorials. Tots els cursos que he fet a distància sobre eines TIC m’han fet suar la cansalada o els he acabat abandonat ( CMaps, Joomla...)

D’aquesta sessió n’he extret quelcom important: He de sacrificar els estius fent cursos a distància d’aquestes eines tan “rares” (bé, “rares” per a mi, oi?), altrament els meus futurs professors-alumnes em passaran la mà per la cara continuament.

Sessió 4 (Ds.09/04/11)

Aquest curs em recorda el vi, quan més temps passa millor es torna. La sessió d’avui ha resultat “ESPECTACULAR”. Tant la primera part (de “pànic escènic”) com la segona part (de “creació i innovació” en educació)

A la primera part hem tractat “El pànic escènic”, he de dir que m’he empassat fins al final la paròdia que ens han muntat els dos formadors. He vist una formadora passant pànic escènic de debò... Ara bé, la classe ha estat amena, divertida, ha passat super ràpid, però, sobretot, m’ha resultat  molt educativa. M’he adonat que mai he patit pànic escènic i espero no patir-lo mai, que allò que sento en afrontar una nou repte, un nou curs..., és simplement “el típic nerviosisme”.

Pel que fa a la part de creació i innovació, després de la meravellosa primera part, he de confessar que vaig entrar pensant: “per bé que ho faci aquesta senyora, la 1a part és insuperable”, també vaig pensar: malament si parlem en castellà!... Però els 10 primers minuts em van obligar a retractar-me  d’allò que inicialment havia suposat: la classe pintava meravellosament bé (molt diferent de l’anterior, però no menys divertida ni brillant). La formadora, en començar el seu discurs en català i informar-nos que ens parlaria en castellà perquè hi tenia més fluïdesa, però també ens demanava que ens dirigíssim a ella en català, se’m va acabar de posar a la butxaca! La classe també va ser super pràctica i nosaltres, els alumnes, en vam ser els protagonistes. Quan faltava poc per acabar la classe recordo que vaig pensar: apa que si ens arriben a explicar tot això de la creació i la innovació amb un estil de classe magistral m’hi hagués dormit! Quin rotllo! Però, en canvi, amb la metodologia que va emprar, la sessió em va passar volant, ho vaig entendre tot perfectament i em va fer plantejar COM cal que siguin les meves classes (tant amb els alumnes de l’INS, com amb els futurs alumnes-professors que algun dia espero tenir)

M’agrada l’enfocament de les classes. No ens claven una pallissa sobre “marcs teòrics”, sinó que parteixen de la pràctica, de viure l’experiència, de fer interactuar els aprenents. Podríem dir que “prediquen amb, l’exemple”, de què em serveix la teoria si ningú no m’ensenya com aplicar-la? Doncs justament és el més important que estic aprenent en aquest curs. I és justament el que hauré de fer quan sigui formadora.

Sessió 2 (Dc.23/03/11)

La sessió sobre l’estructuració del discurs ha sigut genial. M’ha obligat a tornar a recordar aquelles classes de retòrica clàssica que vaig rebre fa uns anys a la universitat i que ja tenia mig oblidades.

Sempre m’ha agradat l’expressió oral i m’agrada la formació cap aquesta part de la comunicació, però fins avui, totes les classes que n’he rebut han estat interessants, però molt teòriques, he tingut mestres boníssims de la UdG, que són grans filòlegs i grans escriptors, a més; però amb les seves classes magistrals, només em van “agradar”, mentre que el formador d’avui, ..., m’ha arribat a “commoure” amb el seu discurs (la seva metodologia ha seguit fidelment els preceptes de la retòrica clàssica i m’ha captivat) i m’ha fet creure definitivament, i del tot, en totes aquelles sessions de retòrica clàssica que en el seu moment m’adono que no vaig acabar d’entendre completament. M’ha encantat que se’ns mostressin models de bons oradors tan propers i actuals (Bardén i Shakira)  al costat de clàssics com Brutus.

Sempre he tingut clar que el més important no és el que dius, si no com ho dius (i com et fiques la gent a la butxaca). Definitivament ho aplicaré a les meves classes, sobretot amb adults, que som molt més exigents que els nens.

Sessió 1 (Ds.19/03/11)

La primera part de la sessió ha sigut molt interactiva i m’ha ajudat a veure la importància de deixar clars els objectius, perquè els qui ens escolten no es perdin en les tasques sense entendre’n la finalitat.  També m’ha fet adonar de la importància de guiar aquells que es formen i de no desmerèixer cap aportació per extravagant que pugui semblar.

La segona part, amb la Neus Sanmartí, m’ha fet a reflexionar sobre els motius que m’han portat a realitzar aquest curs, i a adonar-me que tinc molt clar el que vull aconseguir amb aquesta formació: Ser una bona formadora per a formar professionals de la formació.

He trobat molt interessant que el procés de formació es fonamenti sobretot en la reflexió i en l’avaluació, dos elements claus i que sovint es deixen de banda.