La sessió sobre l’estructuració del discurs ha sigut genial. M’ha obligat a tornar a recordar aquelles classes de retòrica clàssica que vaig rebre fa uns anys a la universitat i que ja tenia mig oblidades.
Sempre m’ha agradat l’expressió oral i m’agrada la formació cap aquesta part de la comunicació, però fins avui, totes les classes que n’he rebut han estat interessants, però molt teòriques, he tingut mestres boníssims de la UdG, que són grans filòlegs i grans escriptors, a més; però amb les seves classes magistrals, només em van “agradar”, mentre que el formador d’avui, ..., m’ha arribat a “commoure” amb el seu discurs (la seva metodologia ha seguit fidelment els preceptes de la retòrica clàssica i m’ha captivat) i m’ha fet creure definitivament, i del tot, en totes aquelles sessions de retòrica clàssica que en el seu moment m’adono que no vaig acabar d’entendre completament. M’ha encantat que se’ns mostressin models de bons oradors tan propers i actuals (Bardén i Shakira) al costat de clàssics com Brutus.
Sempre he tingut clar que el més important no és el que dius, si no com ho dius (i com et fiques la gent a la butxaca). Definitivament ho aplicaré a les meves classes, sobretot amb adults, que som molt més exigents que els nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada